Bunyols, en una de les nostres botigues.

Però sabeu d’on ve la tradició dels bunyols i el perquè del seu nom? El Gremi de Pastissers de Barcelona explica que sorgeixen “de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger”. En altres paraules, antigament es feien amb la idea d’alleugerir el període d’abstinència en el menjar que marcava la Quaresma. El mateix gremi també subratlla que “el seu aspecte és sobri, lluny de la fastuositat del tortell, amb sorpreses i ornaments que conviden a fer colla, o de l’exuberància de la mona de Pasqua, amb què els padrins sorprendran els seus fillols”. És a dir que el fet de ser un dolç discret i poc ostentós, en comparació amb el tortell o la mona, remarca la importància de la forma i no tan sols del fons. Pel que fa a la denominació, semblaria que bunyol de Quaresma es refereix a l’època en què tradicionalment es consumeixen més que no pas a un producte específic. Algunes fonts, com la Generalitat de Catalunya, en diferencien dues classes: els bunyols de vent i els Brunyols de l’Empordà, els primers més lleugers i els segons més densos i compactes, segons explica el bloc Olleta de Verdures de la revista Cuina.