Però d’on venen aquestes tradicions? Com s’han transformat? De fet, sorgeixen d’un mateix concepte: de la idea original del carnaval de disbauxa i llibertat, on les normes s’aparquen durant uns dies. És per això que, antigament, des del dijous llarder fins el dimecres de cendra, una setmana després, la gent es prenia la llicència de  menjar aliments com la carn i els ous que després hauria d’evitar. Els dies de carnaval eren un espècie de recés gastronòmic abans d’iniciar la Quaresma, una època marcada per l’austeritat alimentària, segons el cànons litúrgics, i durant la qual caldria fer ‘magre’ fins a arribar a Setmana Santa. A l’actualitat, les connotacions religioses han desaparegut però el costum de menjar botifarra i altres productes del porc, així com truita i coca de llardons s’han conservat.

A Forn Franquesa, fa molt temps que fem coca de llardons per Carnestoltes i, tot i que, n’elaborem durant tot l’any, és durant aquests dies quan hi ha més demanda. La coca de llardons, que fem a base d’ous, sucre, farina, llardons i pinyons -sempre de primera qualitat-, és un tipus de coca que, com que és dolça i salada alhora, té moltes possibilitats de combinació. La podem menjar amb xocolata, embotits o formatge, regada amb vi, cava o refrescos i ja sigui per esmorzar, berenar o per postres. És, junt amb la botifarra d’ou, l’àpat estrella del Carnestoltes que no pot faltar a taula durant la celebració del dijous llarder o dijous gras, com també es coneix.