De coques n’hi ha moltes i de molt variades, dolces i salades, totes són delicioses. Però el cert és que cada persona és un món, i per això cadascú en sol preferir una per sobre de les altres. Hem fet un recull de les coques dolces més típiques. I tu, quina prefereixes?

La de forner: És la coca tradicional que tots quan érem petits hem menjat per berenar a la sortida de l’escola. Cuita en un forn de llenya i amb el toc final –i exquisit– de l’oli d’oliva, la sucre i… els pinyons.

La de llardons: L’origen d’aquesta coca de pasta de full es troba al Pirineu català. Per què? Doncs perquè el fred feia necessària la ingestió d’aliments molt calorífics i precisament aquesta coca n’és molt, de calorífica. De textura seca i amb un toc dolç i amb els clàssics pinyons per sobre fan d’aquesta una de les coques més típiques de la terra.

La de crema: Aquesta coca sol ser la més variada de forma. Podríem dir que la massa és semblant a la de forner, però amb crema deliciosa per sobre.

La de vidre: El nom d’aquesta coca és probablement prou gràfic com per imaginar-nos que es tracta d’una coca molt fina que en trencar-se en el paladar dóna la sensació que sigui vidre. És de les més cruixents i està coberta per una capa de sucre brillant i transparent, gairebé com una capa de vernís. L’aroma a anís és un altre dels trets que fan d’aquesta una coca única.

La de fruites: Pels amants de la fruita probablement és la coca més recomanable. Per sobre del brioix té fruita confitada que l’hi dóna un sabor molt dolç.

La de xocolata: La coca més dolça pels més llaminers. A primera vista sembla una coca de forner però el secret…és a l’interior. Farcida d’una fina capa de xocolata de cacau amb llet. Una barreja que agradarà als més petits i als més grans. Tasta-la!

La d’ametlla: I si en comptes de pinyons ens agrada més l’ametlla? Cap problema, aquesta coca té pràcticament la mateixa i deliciosa massa que la coca de forner i per sobre ametlla, simplement per llepar-se els dits.