Entrades amb l'etiqueta: bunyols

Així elaborem els nostres bunyols de Quaresma!

bunyols coques de perafita_1_800Avui al nostre bloc volem parlar de bunyols i, més concretament, de la nostra manera de fer els bunyols de Quaresma. Nosaltres els comencem a elaborar el dimecres de cendra i, a partir d’aquest dia, n’anem fent cada divendres fins arribar a la Pasqua, com mana la tradició tot i que alguns ho amplien als dimecres. La nostra recepta és del tot artesana i porta, com a ingredients, farina, llet, aigua, ous, mantega, sucre, sal i matafaluga, que és l’anís en gra. El procés consisteix en elaborar la pasta, deixar-la reposar i tallar-la a porcions petites en forma de boletes que coem i arrebossem amb sucre per obtenir els bunyols. Es poden menjar simplement arrebossats o bé incorporant-hi farciment de gustos, com nata, crema, trufa o xocolata. Amb tots aquests anys no hem canviat la manera d’elaborar-los tant per fidelitat a la nostra tradició com als nostres clients que tant els agraden.

bunyols coques de perafita_2_800

Bunyols, en una de les nostres botigues.

Però sabeu d’on ve la tradició dels bunyols i el perquè del seu nom? El Gremi de Pastissers de Barcelona explica que sorgeixen “de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger”. En altres paraules, antigament es feien amb la idea d’alleugerir el període d’abstinència en el menjar que marcava la Quaresma. El mateix gremi també subratlla que “el seu aspecte és sobri, lluny de la fastuositat del tortell, amb sorpreses i ornaments que conviden a fer colla, o de l’exuberància de la mona de Pasqua, amb què els padrins sorprendran els seus fillols”. És a dir que el fet de ser un dolç discret i poc ostentós, en comparació amb el tortell o la mona, remarca la importància de la forma i no tan sols del fons. Pel que fa a la denominació, semblaria que bunyol de Quaresma es refereix a l’època en què tradicionalment es consumeixen més que no pas a un producte específic. Algunes fonts, com la Generalitat de Catalunya, en diferencien dues classes: els bunyols de vent i els Brunyols de l’Empordà, els primers més lleugers i els segons més densos i compactes, segons explica el bloc Olleta de Verdures de la revista Cuina.