La nova imatge aplicada al packaging.

Una nova imatge que lliga tradició i família

Estem molt contents perquè acabem d’estrenar una nova imatge de marca, que ja hem començat a aplicar als nostres productes, packaging i elements corporatius i que ens permet posar-nos al dia en aquest sentit. La nova identitat gràfica, que hem presentat a Alimentària, incorpora tres elements fonamentals per a nosaltres: la tradició -basada en la història de Forn Franquesa, de més de 60 anys-; la família -les tres generacions de la família Franquesa que s’han fet càrrec del negoci fins al moment- i la continuïtat d’uns mètodes d’elaboració heredats dels orígens. No obviem tampoc la realitat de pertànyer a un entorn natural com és Perafita.

La nova imatge aplicada al packaging.

La nova imatge aplicada al packaging.

La imatge combina noves formes amb elements ja existents. Per al producte, per exemple, s’han utilitzat dues tipografies que es complementen, una de cal·ligràfica, feta a mà, de línies elegants i robustes, projectada cap endavant, i una segona que ens dóna el paraigua de la continuïtat. En canvi, el color ha mantingut la base identificativa tot i que virant a un to més proper a l’entorn i al producte, amb connotacions de terra. 

En el replantejament de la marca, hem tingut present els nostres orígens com a tret identificatiu i diferenciador. La pròpia historia ens dóna un fil conductor per presentar un producte sense necessitat d’edulcorar-lo sinó mantenint-lo fidel a les arrels, la tradició d’un procés de treball que ens ha portat a seguir sent presents a les taules de moltes famílies i a mantenir la recepta familiar al llarg del anys. Què us sembla? Us agrada?

Botiga Barcelona

Cinc anys de la botiga de Barcelona i que per molts més!

Sempre hem cregut que obrir la primera botiga a Barcelona va ser tot un encert. I ara, que en celebrem el cinquè aniversari, estem plenament convençuts que fou una gran decisió. Si mirem enrera i fem memòria, recordem com la creació de l’establiment es va convertir en una notícia d’interès per molts mitjans que van parlar del fet com una fita per una empresa com la nostra, dedicada a l’artesania alimentària des d’un petit poble com Perafita. A les seves cròniques van destacar la nostra determinació de créixer amb la creació d’una xarxa de botigues pròpia de la qual la de Barcelona havia de ser el pal de paller. Com així ha estat: una botiga en una de les artèries turístiques de la ciutat, al costat de la Sagrada Família, un emplaçament privilegiat, que ens ha ajudat a expandir-nos i a donar-nos a conèixer a un nou públic. Passats aquests cinc anys, ens sentim especialment orgullosos d’aquella decisió, valenta alhora que arriscada.

La inauguració de la botiga de Barcelona. Crèdit: Monmar Comunicació.

L’estrena de la botiga va tenir lloc al febrer de 2013 amb una inauguració on vam reunir moltíssima gent: nombrosos amics i clients que no es van voler perdre el moment conscients que aquell era un dia per recordar i viure. La botiga era d’alguna manera la culminació de la feina de les tres generacions que hem tirat endavant Forn Franquesa. Estàvem segurs que, perquè funcionés, no n’hi havia prou amb tenir un producte de qualitat i artesanal i donar un bon servei, havíem de fer-nos propers al barri i als seus veïns. Per això ens vam incorporar a les entitats de comerciants i vam participar en les festes i esdeveniments locals. I, després d’aquests cinc anys, podem dir amb satisfacció que ho hem aconseguit: tenim una clientela molt fidel, tant de particulars com bars i cafeteries, i un públic heterogeni i divers, des de turistes a passavolants, que consumeixen a diari els nostres productes.

Mentre gaudim dels records d’aquests primers cinc anys a Barcelona, esperem que per molts més anys puguem continuar sent-hi presents!

coca de llardons_ok

Arriba el dijous llarder: botifarra i coca de llardons

Aquesta setmana arriba el dijous llarder, la data del calendari que marca l’inici del Carnestoltes, un temps de gresca i disbauxa que la gent espera per lluir disfressa en les rues i desfilades que recorren els carrers de pobles i ciutats a casa nostra. Mentre que la celebració del carnaval  s’ha convertit en una de les grans festes de l’hivern, on grans i petits poden gaudir-ne plegats, el dijous llarder s’ha consolidat com una data eminentment gastronòmica on, com mana la tradició, s’ha de menjar botifarra, ous, truita i coca de llardons.

coca de llardons forn franquesa_600Però d’on venen aquestes tradicions? Com s’han transformat? De fet, sorgeixen d’un mateix concepte: de la idea original del carnaval de disbauxa i llibertat, on les normes s’aparquen durant uns dies. És per això que, antigament, des del dijous llarder fins el dimecres de cendra, una setmana després, la gent es prenia la llicència de  menjar aliments com la carn i els ous que després hauria d’evitar. Els dies de carnaval eren un espècie de recés gastronòmic abans d’iniciar la Quaresma, una època marcada per l’austeritat alimentària, segons el cànons litúrgics, i durant la qual caldria fer ‘magre’ fins a arribar a Setmana Santa. A l’actualitat, les connotacions religioses han desaparegut però el costum de menjar botifarra i altres productes del porc, així com truita i coca de llardons s’han conservat.

A Forn Franquesa, fa molt temps que fem coca de llardons per Carnestoltes i, tot i que, n’elaborem durant tot l’any, és durant aquests dies quan hi ha més demanda. La coca de llardons, que fem a base d’ous, sucre, farina, llardons i pinyons -sempre de primera qualitat-, és un tipus de coca que, com que és dolça i salada alhora, té moltes possibilitats de combinació. La podem menjar amb xocolata, embotits o formatge, regada amb vi, cava o refrescos i ja sigui per esmorzar, berenar o per postres. És, junt amb la botifarra d’ou, l’àpat estrella del Carnestoltes que no pot faltar a taula durant la celebració del dijous llarder o dijous gras, com també es coneix.

foto tortell_ok

La fava o el Rei: la tradició del tortell de Reis

El tortell de Reis s’ha convertit en un clàssic de les festes de Nadal, una tradició gastronòmica que s’ha anat popularitzant i que és tant (o més) seguida aquests dies que el costum, per part d’algunes famílies, de menjar escudella i carn d’olla, sopa de galets, rostit i canelons. És el dolç que posa el punt final a uns dies plens d’àpats abundants on els postres tenen un paper protagonista, sobretot els clàssics torrons -terreny abonat per la innovació i on cada any apareixen més varietats-, les neules i, evidentment, el cava per regar-ho.

tortell 1_1000A Forn Franquesa fa moltes anys que elaborem el tortell de Reis i que procurem fer-ho, com tots els nostres productes, amb ingredients de primera qualitat i un treball artesà i a consciència. El nostre tortell està fet a base de pasta de brioix i farcit de diversos ingredients com massapà, el més clàssic i popular, nata, crema i també trufa; a més, porta fruita confitada a banda del sucre de llustre al damunt. Tot i que el dia típic per menjar-lo és el de Reis, el 6 de gener, hi ha qui no pot esperar i ja el posa a taula la Nit de Reis. Ens el mengem sempre amb la incògnita de veure si ens tocarà la fava i, per tant, l’haurem de pagar, o bé la figureta del Rei i se’ns posarà la corona que presideix el centre del tortell, segons marca la tradició. Tot i que, moltes vegades, a la pràctica no s’acaba fent ni una cosa ni l’altra.

Però on s’origina la tradició? Les versions són diverses per bé que la majoria d’elles apunten que es tracta d’un costum d’origen pagà assimilat pel cristianisme i estès a Catalunya, l’Estat i altres països com França. Segons el costumari català, ve del fet que com que no tothom podia anar a l’adoració del nen Jesús qui trobava la fava era nomenat “rei de la fava” i acudia a l’església en representació de la família. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar “el rei beu, el rei beu”. Sembla que la tradició va arrelar a Catalunya ja entrat el segle XX.

De qualsevol manera, us toqui la fava o el rei, no deixeu de gaudir d’aquest magnífic i rodó dolç, deliciós, que agrada tant a grans com a petits. Que tingueu uns bons Reis i un bon any!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nova botiga amb cafeteria i espai de degustació a Vic!

A Forn Franquesa, sempre hem mantingut uns vincles molt estrets amb Vic. Aquesta ciutat vital i moderna que estimem i admirem i que organitza mercats i fires com el Mercat del Ram i el Mercat Medieval gràcies als quals hem pogut créixer i donar-nos a conèixer. Sempre ens hi hem sentit com a casa, amb un públic fidel que des de fa ja molts anys compra els nostres productes, i hi hem pogut desenvolupar uns lligams tant comercials com personals que, amb el temps, s’han anat expandint. És per això que ens hem decidit a obrir-hi la nostra segona botiga.
Forn franquesa_inauguracio vic1
El nostre establiment, situat en un lloc cèntric com la Rambla del Passeig 25, vol respondre a un concepte que lliga molt amb les necessitats d’un nou consumidor que busca productes artesans i de qualitat, com les coques de Perafita, però també l’oportunitat de degustar-los in situ. D’aquí que la botiga compti amb un espai de cafeteria i degustació on, per exemple, es pot prendre una xocolata a la tassa amb coca de Perafita; o bé degustar un tall de coca de forner amb fuet de Vic o de coca de recapte. Tot això en una carta que inclou entrepans freds i calents i una àmplia varietat de tes i cafès 100% ecològics.

forn franquesa_inauguracio vic5

La botiga, de més de 60 m2, segueix la línia moderna de la resta d’establiments i s’ha decorat amb tons càlids i de fusta. Ofereix des de les coques de Perafita fins a brioxeria, pizzes, empanades, pastisseria i pans especials; i ara per Nadal, productes tradicionals com torrons i neules, coques especials i tortells de Reis, tot elaborat artesanalment. També compta amb un petit obrador.

Veniu-la a veure i gaudiu dels nostres productes! Us agradarà!

COCA recapte vic 2

Els secrets de la coca de recapte i la seva elaboració

La coca de recapte té una llarga tradició al darrera. Era la coca que elaboraven els forns dels pobles antigament amb ingredients com verdures de l’hort (albergínies, ceba, pebrot, tomàquet, etc) però també carn i peix en conserva, com les arengades, que les mestresses de casa i cases de pagès els portaven; això, de fet, era el recapte, paraula que fa referència a una provisió d’aliments que han sobrat o que s’han recaptat per les cases i que s’enduien fora de casa; d’aquí li ve el nom. Aquesta menja, que es consumeix tot l’any, s’ha convertit amb el temps en la coca salada més popular a Catalunya, amb variants molt diverses, tot i que on té més arrelament és a les comarques de Lleida i Tarragona.

Coca de recapte_vic 3A Forn Franquesa ja fa una dècada que també n’elaborem, de coca de recapte, i en venem tant a les botigues com a les fires, d’on vam obtenir la idea d’incorporar-la a la nostra oferta. La nostres coques de recapte tenen totes una base molt fina, similar a la del pa però amb poca llevadura perquè no fermenti, més aigua perquè quedi cruixent, mantega i una mica de sal i oli. En fem de tres tipus, totes amb una base de tomàquet natural: d’anxoves, que porta ceba, pebrot verd i vermell, pinyons, herbes i oli d’oliva; de botifarra, amb una base de ceba i pebre vermell com a condiment que li dóna un toc de color i gust ideals; i de formatge de cabra, que tan sols fa un any que elaborem i que va amb ceba i carbassó laminat. Les venem en un format d’uns 30 cm de llarg i 20 cm d’ample on, en funció de la gana, en poden menjar entre dues i tres persones.

Un dels secrets de les nostres coques de recapte són els ingredients naturals de la matèries primeres. Tot és producte fresc i de proximitat: des de les verdures, que comprem senceres i tallem a làmines i trossos, fins a les botifarres i les anxoves. També és determinant la seva cocció, neessàriament llarga, d’uns 45-50 minuts, perquè les verdures quedin ben escalivades, així com utilitzar un forn especial de convecció per evitar que es cremin.

La coca de recapte és ideal com a complement per als àpats però també com a plat principal, siguin aperitius, dinars o sopars; o també per a berenar a qualsevol època de l’any. Això sí, com que és un producte fresc, recomanem que es consumeixi acabada de comprar i no guardar-la massa temps perquè no es faci malbé.

panellets_ffranquesa_600

Per Tots Sants, castanyes i panellets! (i amb forn de llenya, molt millor!)

La tardor és època de castanyes però també de panellets, un dolç que a moltes cases es menja per Tots Sants com marca la tradició. Però d’on ve aquest costum? Quina ha estat la seva evolució al llarg del temps? Anem a pams. Pel que fa a l’origen, hi ha qui l’atribueix al culte funerari d’oferir panets petits a l’església o a les tombes dels difunts per Tots Sants mentre que d’altres la relacionen amb una recepta àrab. El fet cert és que, com escriu Trinitat Gilbert al diari Ara, la primera menció dels panellets tal com els coneixem ara es troba al llibre El confitero moderno, imprès a Barcelona el 1851. També en parla el gastrònom Jaume Fàbrega a L’essència de la cuina catalana (editorial Comanegra) on explica que els panellets es van estendre des de Catalunya a les Balears i el País Valencià.

Pinyons i massapà, ingredients bàsics.

Pinyons i massapà, ingredients bàsics.

La tradició de menjar panellets, junt amb castanyes i moniatos, per Tots Sants s’ha anat mantenint i està encara molt estesa entre les famílies però sobretot s’ha anat diversificant pel que fa als gustos dels panellets. És un dolç que ve molt de gust a la tardor, on les menges més calòriques abunden, i amb el qual, al llarg del temps, s’ha innovat bo i creant diferents varietats més enllà del panellet de pinyons i el d’ametlla. Aquest any, per exemple, nosaltres a Forn Franquesa hem incorporat a la nostra oferta el panellet de xocolata i el de taronja. Junt amb aquests també en fem d’anís, coco, codony, llimona i café.

El fet és que la varietat de gustos i de formes dels panellets augmenta cada any però la base de massapà i la manera d’elaborar-la és semblant arreu; això sí, cada artesà té el seu propi secret a l’hora de fer-la. En el nostre cas, l’elaborem a base de sucre, ametlla, una mica de puré de patata i un toc d’aroma de llimona. Una vegada feta la base i deixada reposar, en fem unes barres llargues i primes que tallem a bocins per tal d’obtenir les boletes que ens serviran per anar fent els panellets incorporant-hi els diferents gustos ja sigui en el propi massapà o bé en el seu arrebossat. És un procés molt entretingut i totalment artesà ja que es van fent un a un. 

El forn de llenya fa els panellets cuits per fora i tendres per dins.

El forn de llenya fa els panellets cuits per fora i tendres per dins.

Però el que realment diferencia els panellets i li dóna el toc final, a banda dels seus ingredients de qualitat, és la seva cocció. A Forn Franquesa els coem amb forn de llenya, és a dir, per un procés de radiació que fa que quedin cuits per fora i tendres per dins: en el punt just per menjar-se’ls. A més, per coure’ls utilitzem doble llauna, és a dir, la pròpia on es troben els panellets i una altra, que ja està al forn i damunt la qual posem la primera; així mai se’ns cremen de sota. Els panellets fets amb llenya, a més, es ressequen menys i es conserven durant més temps. Són una autèntica delicatessenPer tant, ja ho sabeu, com el diu el refrany: Per Tots Sants, castanyes i panellets!

pans especials forn franquesa 11

Els pans especials, un aliment saludable i nutricional

El pa està de moda, o més ben dit els pans, i s’ha convertit en quelcom més que un acompanyant dels àpats per passar-ne a ser protagonista en molts casos. El sector ha innovat molt els últims anys i ha diversificat l’oferta per arribar a un públic molt ampli. A Forn Franquesa no ens hem volgut quedar enrere en aquesta revolució i hem treballat per adaptar-nos a la demanda d’un consumidor que busca qualitat alhora que sabor i salut

Pa especial forn franqueses

Un dels nostres pans especials de xia.

La innovació ha arribat sobretot de la mà dels pans especials, és a dir, que s’elaboren amb diferents tipus de farines i cereals destinats a satisfer els gustos d’un públic que els tria com una alternativa als pans tradicionals, en molts casos, per motius nutricionals i de salut. Parlem, per exemple, del pa d’espelta que, nosaltres elaborem amb farina integral d’espelta, i que és molt gustós i nutritiu. O bé el de xia, una planta herbàcia de Mèxic, Guatemala i Nicaragua que aporta molt Omega 3 i que, en el nostre cas, presentem amb cereals per fora. Un altre dels més populars és el pa de sègol, cuit amb farina de sègol i que ens agrada arrebossar amb pipes. Alguns d’aquests pans són per als al·lèrgics al blat, com el de blat de moro, elaborat amb farina de blat de moro i que porta granes d’aquesta planta per dins. Molt aconsellable per acompanyar amb formatge.

Auténtic pa de pagés de Perafita

Autèntic pa de pagès de Perafita.

Però, no podem obviar que malgrat aquesta competència, els pans tradicionals segueixen sent els favorits de molts consumidors i dels nostres clients. El pa de pagès, posem per cas, continua mantenint la popularitat i compta amb un públic fidel que el tria pel sabor i perquè, en tenir la crosta gruixuda, es conserva més dies. Nosaltres l’elaborem amb forn de pedra refractari i el deixem reposar damunt de la llosa. Als tamanys habituals de mig, un i dos quilos també en fem, per encàrrec, de quatre i vuit quilos que són sobretot per a celebracions i fires. A qui no li agradi amb tanta crosta, també pot demanar un pa rodó.

També hi ha qui prefereix el pa de barra, un format que té tanta o més tirada que el rodó i, a més, ofereix un amplíssim ventall de possibilitats en funció del tamany i de l’elaboració. Així, podem demanar des d’una barra rústica, que té més crosta i una engruna més fosca fins, a casa nostra, una barra perafitenca, de recepta pròpia i que fem amb farina del Lluçanès i fermentació a la pedra, amb molt èxit. A la llista hi podem afegir molts altres noms com la baguette, la barreta, el pa de coca, la barreta de viena, la xapata, etc.

L’oferta de pans creix any rere any -també la que oferim a Forn Franquesa- i, afortunadament, augmenta també l’interès del consumidor en aquest producte que s’ha revaloritzat.

FullSizeRender(12)

Pastissos per combatre la calor i llepar-se’n els dits!

Un pot fer-se passar la calorada de l’estiu de moltes maneres. Pot remullar-se al riu, la piscina i el mar. Ventar-se amb un vano, procurar-se un aire condicionat o una beguda refrescant…o bé, encara millor, decantar-se per un tros de pastís deliciós i ben fresquet. Un remei que no només rebaixa la temperatura corporal sinó que atorga un plaer afegit al sentit del gust i augmenta la sensació general de benestar. És per això que us volem explicar aquí algunes propostes per refrescar-vos amb la nostra pastisseria aquest estiu i regalar uns instants plaents al paladar.

Lioneses de nata i xocolata

Lioneses de nata i xocolata.

La nostra llista de recomanacions estaria encapçalada per un clàssic: el massini, un pastís a base de nata, trufa i gema cremada que agrada a tothom i molt recomanable per quedar bé a qualsevol aniversari. A continuació, vindria el tortell de pasta de full, farcit de nata, trufa o crema, una opció més lleugera que el massini però igual de llaminera i molt adequada per a qualsevol postre o celebració. En canvi, si ens agraden les porcions més petites segur que ens deixarem seduir per les sempre temptadores lioneses, de gustos variats i impossible de menjar-ne només una. Hi ha també l’opció d’optar per un pastís de fruita, molt saludable i que es menja sense gana, elaborat amb pasta de full, poma i crema natural i amb fruites de temporada, com kiwi, raïm, mandarina, préssec, maduixa, etc.

Com dèiem al principi, tots aquests pastissos compten amb l’avantatge que, un cop han agafat un punt de fredor a la nevera, ens ajudaran a passar la calor de l’estiu i, de pas, ens faran llepar els dits!

ESTAT DE GRACIA

Les nostres coques, protagonistes a Catalunya Ràdio i RAC 105

Les nostres coques han estat protagonistes aquest Sant Joan a dos dels millors programes de ràdio -i amb més audiència- del país. El dia de la revetlla van ser Vador Lladó i l’equip del Fricandó matiner, el popular magazín matinal de RAC 105, els que van mencionar, amb l’humor que els caracteritza, les coques de Perafita al seu espai radiofònic i en van fer una gran lloança. “Ens han portat unes coques boníssimes; són les coques de Perafita dels amics de Forn Franquesa, artesans des de 1952″, va dir en Vador. “Té molta fama aquest forn”, corroboraven des del seu equip. La veu va córrer a la redacció de l’emissora fins al punt que alguns dels seus periodistes no van poder resistir la temptació de demanar-ne un tros als companys del Fricandó, com van explicar per antena.

Vador Lladó, amb l'equip del Fricandó matiner de RAC 105.

Lladó, amb l’equip del Fricandó matiner de RAC 105.

Però els elogis també van arribar des de l’altre gran emissora de la Diagonal de Barcelona, Catalunya Ràdio, concretament des del programa Estat de Gràcia que presenta Roger de Gràcia que no es va quedar enrera en la valoració de les coques de Perafita. Maria Sherman, que exerceix de vicepresidenta del programa, va dir que les coques de Perafita que havien pogut provar els havien agradat molt. L’equip va destacar la coca de xocolata que va trobar “impressionant”.

És una gran satisfacció que dos espais radiofònics de referència parlin meravelles de les nostres coques; ens fa molt feliços i ens motiva a seguir treballant en la mateixa línia. Que per molts anys puguem continuar elaborant coques i que els mitjans de comunicació valorin la nostra feina d’una manera tan elogiosa!