foto tortell_ok
04
Gen

La fava o el Rei: la tradició del tortell de Reis

El tortell de Reis s’ha convertit en un clàssic de les festes de Nadal, una tradició gastronòmica que s’ha anat popularitzant i que és tant (o més) seguida aquests dies que el costum, per part d’algunes famílies, de menjar escudella i carn d’olla, sopa de galets, rostit i canelons. És el dolç que posa el punt final a uns dies plens d’àpats abundants on els postres tenen un paper protagonista, sobretot els clàssics torrons -terreny abonat per la innovació i on cada any apareixen més varietats-, les neules i, evidentment, el cava per regar-ho.

tortell 1_1000A Forn Franquesa fa moltes anys que elaborem el tortell de Reis i que procurem fer-ho, com tots els nostres productes, amb ingredients de primera qualitat i un treball artesà i a consciència. El nostre tortell està fet a base de pasta de brioix i farcit de diversos ingredients com massapà, el més clàssic i popular, nata, crema i també trufa; a més, porta fruita confitada a banda del sucre de llustre al damunt. Tot i que el dia típic per menjar-lo és el de Reis, el 6 de gener, hi ha qui no pot esperar i ja el posa a taula la Nit de Reis. Ens el mengem sempre amb la incògnita de veure si ens tocarà la fava i, per tant, l’haurem de pagar, o bé la figureta del Rei i se’ns posarà la corona que presideix el centre del tortell, segons marca la tradició. Tot i que, moltes vegades, a la pràctica no s’acaba fent ni una cosa ni l’altra.

Però on s’origina la tradició? Les versions són diverses per bé que la majoria d’elles apunten que es tracta d’un costum d’origen pagà assimilat pel cristianisme i estès a Catalunya, l’Estat i altres països com França. Segons el costumari català, ve del fet que com que no tothom podia anar a l’adoració del nen Jesús qui trobava la fava era nomenat “rei de la fava” i acudia a l’església en representació de la família. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar “el rei beu, el rei beu”. Sembla que la tradició va arrelar a Catalunya ja entrat el segle XX.

De qualsevol manera, us toqui la fava o el rei, no deixeu de gaudir d’aquest magnífic i rodó dolç, deliciós, que agrada tant a grans com a petits. Que tingueu uns bons Reis i un bon any!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
18
Des

Nova botiga amb cafeteria i espai de degustació a Vic!

A Forn Franquesa, sempre hem mantingut uns vincles molt estrets amb Vic. Aquesta ciutat vital i moderna que estimem i admirem i que organitza mercats i fires com el Mercat del Ram i el Mercat Medieval gràcies als quals hem pogut créixer i donar-nos a conèixer. Sempre ens hi hem sentit com a casa, amb un públic fidel que des de fa ja molts anys compra els nostres productes, i hi hem pogut desenvolupar uns lligams tant comercials com personals que, amb el temps, s’han anat expandint. És per això que ens hem decidit a obrir-hi la nostra segona botiga.
Forn franquesa_inauguracio vic1
El nostre establiment, situat en un lloc cèntric com la Rambla del Passeig 25, vol respondre a un concepte que lliga molt amb les necessitats d’un nou consumidor que busca productes artesans i de qualitat, com les coques de Perafita, però també l’oportunitat de degustar-los in situ. D’aquí que la botiga compti amb un espai de cafeteria i degustació on, per exemple, es pot prendre una xocolata a la tassa amb coca de Perafita; o bé degustar un tall de coca de forner amb fuet de Vic o de coca de recapte. Tot això en una carta que inclou entrepans freds i calents i una àmplia varietat de tes i cafès 100% ecològics.

forn franquesa_inauguracio vic5

La botiga, de més de 60 m2, segueix la línia moderna de la resta d’establiments i s’ha decorat amb tons càlids i de fusta. Ofereix des de les coques de Perafita fins a brioxeria, pizzes, empanades, pastisseria i pans especials; i ara per Nadal, productes tradicionals com torrons i neules, coques especials i tortells de Reis, tot elaborat artesanalment. També compta amb un petit obrador.

Veniu-la a veure i gaudiu dels nostres productes! Us agradarà!

COCA recapte vic 2
22
Nov

Els secrets de la coca de recapte i la seva elaboració

La coca de recapte té una llarga tradició al darrera. Era la coca que elaboraven els forns dels pobles antigament amb ingredients com verdures de l’hort (albergínies, ceba, pebrot, tomàquet, etc) però també carn i peix en conserva, com les arengades, que les mestresses de casa i cases de pagès els portaven; això, de fet, era el recapte, paraula que fa referència a una provisió d’aliments que han sobrat o que s’han recaptat per les cases i que s’enduien fora de casa; d’aquí li ve el nom. Aquesta menja, que es consumeix tot l’any, s’ha convertit amb el temps en la coca salada més popular a Catalunya, amb variants molt diverses, tot i que on té més arrelament és a les comarques de Lleida i Tarragona.

Coca de recapte_vic 3A Forn Franquesa ja fa una dècada que també n’elaborem, de coca de recapte, i en venem tant a les botigues com a les fires, d’on vam obtenir la idea d’incorporar-la a la nostra oferta. La nostres coques de recapte tenen totes una base molt fina, similar a la del pa però amb poca llevadura perquè no fermenti, més aigua perquè quedi cruixent, mantega i una mica de sal i oli. En fem de tres tipus, totes amb una base de tomàquet natural: d’anxoves, que porta ceba, pebrot verd i vermell, pinyons, herbes i oli d’oliva; de botifarra, amb una base de ceba i pebre vermell com a condiment que li dóna un toc de color i gust ideals; i de formatge de cabra, que tan sols fa un any que elaborem i que va amb ceba i carbassó laminat. Les venem en un format d’uns 30 cm de llarg i 20 cm d’ample on, en funció de la gana, en poden menjar entre dues i tres persones.

Un dels secrets de les nostres coques de recapte són els ingredients naturals de la matèries primeres. Tot és producte fresc i de proximitat: des de les verdures, que comprem senceres i tallem a làmines i trossos, fins a les botifarres i les anxoves. També és determinant la seva cocció, neessàriament llarga, d’uns 45-50 minuts, perquè les verdures quedin ben escalivades, així com utilitzar un forn especial de convecció per evitar que es cremin.

La coca de recapte és ideal com a complement per als àpats però també com a plat principal, siguin aperitius, dinars o sopars; o també per a berenar a qualsevol època de l’any. Això sí, com que és un producte fresc, recomanem que es consumeixi acabada de comprar i no guardar-la massa temps perquè no es faci malbé.

panellets_ffranquesa_600
25
Oct

Per Tots Sants, castanyes i panellets! (i amb forn de llenya, molt millor!)

La tardor és època de castanyes però també de panellets, un dolç que a moltes cases es menja per Tots Sants com marca la tradició. Però d’on ve aquest costum? Quina ha estat la seva evolució al llarg del temps? Anem a pams. Pel que fa a l’origen, hi ha qui l’atribueix al culte funerari d’oferir panets petits a l’església o a les tombes dels difunts per Tots Sants mentre que d’altres la relacionen amb una recepta àrab. El fet cert és que, com escriu Trinitat Gilbert al diari Ara, la primera menció dels panellets tal com els coneixem ara es troba al llibre El confitero moderno, imprès a Barcelona el 1851. També en parla el gastrònom Jaume Fàbrega a L’essència de la cuina catalana (editorial Comanegra) on explica que els panellets es van estendre des de Catalunya a les Balears i el País Valencià.

Pinyons i massapà, ingredients bàsics.

Pinyons i massapà, ingredients bàsics.

La tradició de menjar panellets, junt amb castanyes i moniatos, per Tots Sants s’ha anat mantenint i està encara molt estesa entre les famílies però sobretot s’ha anat diversificant pel que fa als gustos dels panellets. És un dolç que ve molt de gust a la tardor, on les menges més calòriques abunden, i amb el qual, al llarg del temps, s’ha innovat bo i creant diferents varietats més enllà del panellet de pinyons i el d’ametlla. Aquest any, per exemple, nosaltres a Forn Franquesa hem incorporat a la nostra oferta el panellet de xocolata i el de taronja. Junt amb aquests també en fem d’anís, coco, codony, llimona i café.

El fet és que la varietat de gustos i de formes dels panellets augmenta cada any però la base de massapà i la manera d’elaborar-la és semblant arreu; això sí, cada artesà té el seu propi secret a l’hora de fer-la. En el nostre cas, l’elaborem a base de sucre, ametlla, una mica de puré de patata i un toc d’aroma de llimona. Una vegada feta la base i deixada reposar, en fem unes barres llargues i primes que tallem a bocins per tal d’obtenir les boletes que ens serviran per anar fent els panellets incorporant-hi els diferents gustos ja sigui en el propi massapà o bé en el seu arrebossat. És un procés molt entretingut i totalment artesà ja que es van fent un a un. 

El forn de llenya fa els panellets cuits per fora i tendres per dins.

El forn de llenya fa els panellets cuits per fora i tendres per dins.

Però el que realment diferencia els panellets i li dóna el toc final, a banda dels seus ingredients de qualitat, és la seva cocció. A Forn Franquesa els coem amb forn de llenya, és a dir, per un procés de radiació que fa que quedin cuits per fora i tendres per dins: en el punt just per menjar-se’ls. A més, per coure’ls utilitzem doble llauna, és a dir, la pròpia on es troben els panellets i una altra, que ja està al forn i damunt la qual posem la primera; així mai se’ns cremen de sota. Els panellets fets amb llenya, a més, es ressequen menys i es conserven durant més temps. Són una autèntica delicatessenPer tant, ja ho sabeu, com el diu el refrany: Per Tots Sants, castanyes i panellets!

pans especials forn franquesa 11
16
Ago

Els pans especials, un aliment saludable i nutricional

El pa està de moda, o més ben dit els pans, i s’ha convertit en quelcom més que un acompanyant dels àpats per passar-ne a ser protagonista en molts casos. El sector ha innovat molt els últims anys i ha diversificat l’oferta per arribar a un públic molt ampli. A Forn Franquesa no ens hem volgut quedar enrere en aquesta revolució i hem treballat per adaptar-nos a la demanda d’un consumidor que busca qualitat alhora que sabor i salut

Pa especial forn franqueses

Un dels nostres pans especials de xia.

La innovació ha arribat sobretot de la mà dels pans especials, és a dir, que s’elaboren amb diferents tipus de farines i cereals destinats a satisfer els gustos d’un públic que els tria com una alternativa als pans tradicionals, en molts casos, per motius nutricionals i de salut. Parlem, per exemple, del pa d’espelta que, nosaltres elaborem amb farina integral d’espelta, i que és molt gustós i nutritiu. O bé el de xia, una planta herbàcia de Mèxic, Guatemala i Nicaragua que aporta molt Omega 3 i que, en el nostre cas, presentem amb cereals per fora. Un altre dels més populars és el pa de sègol, cuit amb farina de sègol i que ens agrada arrebossar amb pipes. Alguns d’aquests pans són per als al·lèrgics al blat, com el de blat de moro, elaborat amb farina de blat de moro i que porta granes d’aquesta planta per dins. Molt aconsellable per acompanyar amb formatge.

Auténtic pa de pagés de Perafita

Autèntic pa de pagès de Perafita.

Però, no podem obviar que malgrat aquesta competència, els pans tradicionals segueixen sent els favorits de molts consumidors i dels nostres clients. El pa de pagès, posem per cas, continua mantenint la popularitat i compta amb un públic fidel que el tria pel sabor i perquè, en tenir la crosta gruixuda, es conserva més dies. Nosaltres l’elaborem amb forn de pedra refractari i el deixem reposar damunt de la llosa. Als tamanys habituals de mig, un i dos quilos també en fem, per encàrrec, de quatre i vuit quilos que són sobretot per a celebracions i fires. A qui no li agradi amb tanta crosta, també pot demanar un pa rodó.

També hi ha qui prefereix el pa de barra, un format que té tanta o més tirada que el rodó i, a més, ofereix un amplíssim ventall de possibilitats en funció del tamany i de l’elaboració. Així, podem demanar des d’una barra rústica, que té més crosta i una engruna més fosca fins, a casa nostra, una barra perafitenca, de recepta pròpia i que fem amb farina del Lluçanès i fermentació a la pedra, amb molt èxit. A la llista hi podem afegir molts altres noms com la baguette, la barreta, el pa de coca, la barreta de viena, la xapata, etc.

L’oferta de pans creix any rere any -també la que oferim a Forn Franquesa- i, afortunadament, augmenta també l’interès del consumidor en aquest producte que s’ha revaloritzat.

FullSizeRender(12)
27
Jul

Pastissos per combatre la calor i llepar-se’n els dits!

Un pot fer-se passar la calorada de l’estiu de moltes maneres. Pot remullar-se al riu, la piscina i el mar. Ventar-se amb un vano, procurar-se un aire condicionat o una beguda refrescant…o bé, encara millor, decantar-se per un tros de pastís deliciós i ben fresquet. Un remei que no només rebaixa la temperatura corporal sinó que atorga un plaer afegit al sentit del gust i augmenta la sensació general de benestar. És per això que us volem explicar aquí algunes propostes per refrescar-vos amb la nostra pastisseria aquest estiu i regalar uns instants plaents al paladar.

Lioneses de nata i xocolata

Lioneses de nata i xocolata.

La nostra llista de recomanacions estaria encapçalada per un clàssic: el massini, un pastís a base de nata, trufa i gema cremada que agrada a tothom i molt recomanable per quedar bé a qualsevol aniversari. A continuació, vindria el tortell de pasta de full, farcit de nata, trufa o crema, una opció més lleugera que el massini però igual de llaminera i molt adequada per a qualsevol postre o celebració. En canvi, si ens agraden les porcions més petites segur que ens deixarem seduir per les sempre temptadores lioneses, de gustos variats i impossible de menjar-ne només una. Hi ha també l’opció d’optar per un pastís de fruita, molt saludable i que es menja sense gana, elaborat amb pasta de full, poma i crema natural i amb fruites de temporada, com kiwi, raïm, mandarina, préssec, maduixa, etc.

Com dèiem al principi, tots aquests pastissos compten amb l’avantatge que, un cop han agafat un punt de fredor a la nevera, ens ajudaran a passar la calor de l’estiu i, de pas, ens faran llepar els dits!

ESTAT DE GRACIA
11
Jul

Les nostres coques, protagonistes a Catalunya Ràdio i RAC 105

Les nostres coques han estat protagonistes aquest Sant Joan a dos dels millors programes de ràdio -i amb més audiència- del país. El dia de la revetlla van ser Vador Lladó i l’equip del Fricandó matiner, el popular magazín matinal de RAC 105, els que van mencionar, amb l’humor que els caracteritza, les coques de Perafita al seu espai radiofònic i en van fer una gran lloança. “Ens han portat unes coques boníssimes; són les coques de Perafita dels amics de Forn Franquesa, artesans des de 1952″, va dir en Vador. “Té molta fama aquest forn”, corroboraven des del seu equip. La veu va córrer a la redacció de l’emissora fins al punt que alguns dels seus periodistes no van poder resistir la temptació de demanar-ne un tros als companys del Fricandó, com van explicar per antena.

Vador Lladó, amb l'equip del Fricandó matiner de RAC 105.

Lladó, amb l’equip del Fricandó matiner de RAC 105.

Però els elogis també van arribar des de l’altre gran emissora de la Diagonal de Barcelona, Catalunya Ràdio, concretament des del programa Estat de Gràcia que presenta Roger de Gràcia que no es va quedar enrera en la valoració de les coques de Perafita. Maria Sherman, que exerceix de vicepresidenta del programa, va dir que les coques de Perafita que havien pogut provar els havien agradat molt. L’equip va destacar la coca de xocolata que va trobar “impressionant”.

És una gran satisfacció que dos espais radiofònics de referència parlin meravelles de les nostres coques; ens fa molt feliços i ens motiva a seguir treballant en la mateixa línia. Que per molts anys puguem continuar elaborant coques i que els mitjans de comunicació valorin la nostra feina d’una manera tan elogiosa!

13
Abr

Arriba la mona, el pastís més especial de l’any

mona forn franquesa 4_600

La mona de fruita confitada és una de les més clàssiques.

mona 3_600

Elaboració de mones amb gema i fruita confitada al nostre obrador.

Arriba el dia de la mona, una tradició gastronòmica molt arrelada a casa nostra per Setmana Santa. Per a nosaltres és una època de l’any que ens agrada molt perquè som conscients de la il·lusió que fa als padrins i avis regalar la mona als fillols -tanta o més que aquests rebre-la-; i, contribuir-hi amb la nostra feina, ens fa feliços. A banda, des de l’obrador, amb l’elaboració d’aquests pastissos tan especials ens sentim hereus d’una de les nostres tradicions més antigues en el món de la pastisseria (es remunta al segle XVIII).

A l’actualitat, tot i que l’essència de la tradició segueix invariable, la mona com a pastís ha canviat força. Els ous són de xocolata i serveixen de decoració, i no durs com als inicis en què simbolitzaven l’edat del fillol, i com a base s’ha passat de la coca o el brioix al pa de pessic. A casa nostra, portem molts anys fent-ne, tant de les més clàssiques, de mantega i fruita confitada, com les de nata, trufa i massini, que hem incorporat els últims anys. Per a elaborar-les, farcim les rodelles del pa de pessic amb melmelada de préssec o albercoc, recobrim tota la base amb gema i l’arrebossem amb ametlla laminada, crocanti o fideus de xocolata; finalment, les acabem amb fruita confitada o bé, si el farciment és de mantega, nata o trufa, optem per decoracions de diferents gustos. Això sí, sempre utilitzem ingredients de primera qualitat i les venem acabades de fer. Últimament, elaborem també força mones de xocolata que cada any tenen més demanda sobretot perquè encanten als més petits.

El que cada vegada és més important és la decoració. Perquè avui en dia una mona no s’entén si no va acompanyada d’ornaments com plomalls i pollets o bé, gairebé obligatòriament, els ous i les figures de xocolata. Que quines seran les més demanades aquest any? Segurament, la Patrulla Canina, la princesa de Frozen i la Peppa Pig, de moda darrerament, però també algunes que ja són un ‘clàssic’ com el Camp del Barça, Spiderman o bé els protagonistes d’Star Wars. I com que això de les decoracions és una cosa que va per gustos, a les nostres botigues oferim als clients la possibilitat de personalitzar la mona amb els adornaments que prefereixin. Així tothom queda satisfet.

Que tingueu molt bona mona!

06
Mar

Així elaborem els nostres bunyols de Quaresma!

bunyols coques de perafita_1_800Avui al nostre bloc volem parlar de bunyols i, més concretament, de la nostra manera de fer els bunyols de Quaresma. Nosaltres els comencem a elaborar el dimecres de cendra i, a partir d’aquest dia, n’anem fent cada divendres fins arribar a la Pasqua, com mana la tradició tot i que alguns ho amplien als dimecres. La nostra recepta és del tot artesana i porta, com a ingredients, farina, llet, aigua, ous, mantega, sucre, sal i matafaluga, que és l’anís en gra. El procés consisteix en elaborar la pasta, deixar-la reposar i tallar-la a porcions petites en forma de boletes que coem i arrebossem amb sucre per obtenir els bunyols. Es poden menjar simplement arrebossats o bé incorporant-hi farciment de gustos, com nata, crema, trufa o xocolata. Amb tots aquests anys no hem canviat la manera d’elaborar-los tant per fidelitat a la nostra tradició com als nostres clients que tant els agraden.

bunyols coques de perafita_2_800

Bunyols, en una de les nostres botigues.

Però sabeu d’on ve la tradició dels bunyols i el perquè del seu nom? El Gremi de Pastissers de Barcelona explica que sorgeixen “de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger”. En altres paraules, antigament es feien amb la idea d’alleugerir el període d’abstinència en el menjar que marcava la Quaresma. El mateix gremi també subratlla que “el seu aspecte és sobri, lluny de la fastuositat del tortell, amb sorpreses i ornaments que conviden a fer colla, o de l’exuberància de la mona de Pasqua, amb què els padrins sorprendran els seus fillols”. És a dir que el fet de ser un dolç discret i poc ostentós, en comparació amb el tortell o la mona, remarca la importància de la forma i no tan sols del fons. Pel que fa a la denominació, semblaria que bunyol de Quaresma es refereix a l’època en què tradicionalment es consumeixen més que no pas a un producte específic. Algunes fonts, com la Generalitat de Catalunya, en diferencien dues classes: els bunyols de vent i els Brunyols de l’Empordà, els primers més lleugers i els segons més densos i compactes, segons explica el bloc Olleta de Verdures de la revista Cuina.

22
Feb

Celebreu el Dijous Llarder i el Carnestoltes amb la coca de llardons

coca llardons_1

La nostra coca de llardons, feta amb ametlla.

Aquests dies a l’obrador de Forn Franquesa estem enfeinats amb les coques de llardons, aquesta coca dolça que nosaltres elaborem amb llardons i ametlla i que es menja sobretot durant el Carnestoltes. La coca de llardons, típica en la majoria de poblacions del Pirineu, s’ha convertit en una de les nostres coques més tradicionals de l’any; tal com mana la tradició, molta gent en menja el Dijous Llarder, que marca l’inici del Carnaval, i els dies posteriors. De fet, la coca de llardons era antigament una de les menges que es consumia juntament amb d’altres a base de carn i ou, com la botifarra d’ou, durant els dies previs a la Quaresma i com a manera de compensar l’abstinència de carn que exigia aquesta festa religiosa.

Abans, només es trobaven coques de llardons els dies previs a la Quaresma, sobretot a partir del Dijous Gras, jornades en què es consumien aliments greixosos. Avui en dia això ha canviat i se’n poden comprar durant tot l’any i no només per celebrar el Carnaval sinó també altres festes botiga vic coca llardonspopulars com Sant Joan i Sant Pere. Les coques de llardons solen anar acompanyades de vi dolç, moscatell, malvasia o cava.

A Forn Franquesa, la nostra coca de Perafita de llardons l’elaborem amb una recepta tradicional a base d’ous, sucre, farina, llardons i ametlla. Porta diferents capes de pasta de full entremig de les quals afegim els llardons per, al final, acabar-hi escampant l’ametlla per sobre. Un procés artesanal que sempre fem amb els millors ingredients i que dóna un resultat d’una coca amorosa i cruixent alhora que molt saborosa.